La Cambra de Comerç de Valls reuneix centres, empreses i administració per avançar en els reptes de l’FP Dual

La jornada «De l’escolta a l’acció» ha presentat les conclusions d’un procés participatiu amb alumnat, docents i empreses industrials de Valls i l’Alt Camp. Processos de selecció compartits entre centres i empreses, més presència de la FP a l'ESO i al Batxillerat i plantilles més estables, entre les propostes de millora per a la FP Dual. Un informe elaborat per la Fundació Bertelsmann advoca també per una major autonomia dels centres i per la creació de xarxes d'empreses col·laboradores.

La Cambra de Comerç de Valls, amb la Fundació Bertelsmann, ha organitzat la jornada «De l’escolta a l’acció: avançant en els reptes de l’FP dual de Valls». L’acte ha servit per presentar els resultats de l’informe Reptes i propostes per a l’FP dual de Valls, elaborat per la Fundació Bertelsmann, i per debatre com reforçar la col·laboració entre centres i empreses.

Després de la benvinguda del president de la Cambra, Josep M. Rovira, Guillem Salvans, sènior project manager de la Fundació Bertelsmann, ha presentat els resultats de la iniciativa, impulsada amb la Cambra i l’Institut Jaume Huguet. El procés s’ha basat en dos qüestionaris (28 respostes de docents, empreses i organitzacions, i 22 d’alumnat dels cicles industrials), una sessió amb alumnat de grau mitjà i un taller conjunt amb alumnat, docents i empreses.

Cinc reptes i propostes de millora

  • Selecció de l’alumnat: fitxes de les empreses formadores i processos de selecció compartits entre empresa i centre.
  • Orientació professional: més presència de l’FP i de les empreses a l’ESO i al Batxillerat, i activitats per a les famílies.
  • Continguts curriculars: perfils industrials més polivalents, mòduls transversals adaptats a la indústria i actualització àgil dels continguts.
  • Lideratge directiu i estabilitat del professorat: equips directius amb un lideratge clar, plantilles més estables i estades dels docents a les empreses.
  • Autonomia dels centres: visites regulars a les empreses, més recursos per a la coordinació i una xarxa estable d’empreses que acullin alumnat de grau mitjà.

Les propostes són una síntesi de les conclusions de l’informe, no mesures ja aprovades ni executades.

La participació de l’alumnat ha permès posar sobre la taula qüestions que no sempre apareixen des de la mirada institucional o empresarial, com la manca d’informació prèvia sobre les empreses o les dificultats de transport. L’informe deixa, a més, una idea clara: l’FP dual no pot dependre només de la bona voluntat del professorat, sinó d’una col·laboració estable entre centres, empreses, alumnat i administracions.

La taula rodona, moderada pel secretari de la Cambra, Carles Solé, ha comptat amb tres ponents que ja viuen aquest model des de dins: Paco González, director de l’Escola del Treball de Lleida i vocal territorial de FPEmpresa a Catalunya; Silvia Subirats, directora de l’Institut Compte de Rius, centre de referència en FP en l’àmbit de la química; i Rosa M. Vilaró, exprofessora d’FP del Departament d’Educació, impulsora de l’FP dual a escala territorial i Premi FPCAT 2023 a la trajectòria individual.

El debat ha posat sobre la taula una oportunitat per a Valls: que l’Institut Jaume Huguet esdevingui un centre integrat de formació professional d’excel·lència, un model que connecta la formació inicial, la formació de les persones treballadores i les necessitats del teixit empresarial. Els ponents han analitzat què canvia quan un centre fa aquest salt, com pot l’empresa passar de veure el centre com un lloc de pràctiques a considerar-lo un soci estratègic, quines oportunitats obre a l’alumnat i a les persones que ja treballen, quin paper té en el desenvolupament econòmic i social d’una ciutat i quins obstacles cal superar per posar-lo en marxa.

Tres idees clau de la taula rodona

  • Un soci estratègic de l’empresa: un centre integrat és molt més que un centre d’FP, perquè detecta les necessitats de les empreses i hi respon amb formació a mida.
  • Beneficia tothom: l’alumnat, les persones treballadores que volen reciclar-se i, sobretot, les pimes que no tenen recursos per formar els seus equips.
  • Una inversió de ciutat: reté talent al territori, evita haver de buscar professionals qualificats fora i genera desenvolupament econòmic i social.

A mode de conclusió, el camí requereix recursos, equipaments i, sobretot, un compromís compartit d’empreses, administració i territori. «Per a les empreses de Valls, el missatge és clar: un Institut Jaume Huguet convertit en centre integrat d’excel·lència és una eina al seu servei, però només funcionarà si ens hi impliquem des d’ara», ha afirmat Solé. Finalment, el director de l’Institut Jaume Huguet, Josep M. Soler, ha tancat la sessió.

Aquesta jornada ha comptat amb el suport de FP Pyme i ANESPRO, i amb el cofinançament de la Unió Europea, el Ministeri de Treball i Economia Social, el SEPE i la Cámara de Comercio de España.

També et pot interessar