Breu història de La Cambra

Els estudis relatius al desenvolupament de la vida corporativa econòmica al llarg dels segles ens presenten, com a organismes precursors de les cambres, les germandats, els gremis, les corporacions, les guildes i els consolats que, durant l’edat mitjana, crearen els comerciants i els industrials per a la promoció i la defensa dels seus interessos. França fou capdavantera en l’establiment de cambres. En les darreries del segle XVI, ja funcionava a Marsella una cambra de comerç que vetllava pels interessos dels comerciants i, tot just encetat el segle XVII, es crearen les de Lió, Rouen, Bordeus, Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, la Rochelle, Nantes, Saint-Malo, Lilla i Baiona. Itàlia autoritzà, l’any 1799, la cambra de Torí. Durant el segle XIX, es crearen les primeres cambres a Bèlgica, a Alemanya i a Àustria. Cal distingir, però, dos sistemes bàsics d’organització de les cambres: el sistema anglès o belga, de cambres de caràcter privat i lliure, que impulsava com a premissa principal el manteniment d’unes institucions d’associacionisme voluntari, i el francès, seguit per la resta de països d’Europa, que contemplava les cambres com a institucions de caràcter oficial, concebudes com a corporacions públiques. Un reial decret del 9 d’abril de 1886 establí la creació de cambres de comerç a Espanya, tot i que ja feia un any que funcionava la de Bilbao. En aquell moment s’autoritzà la creació de cambres oficials “en los puertos que tengan aduana de primera clase y en las plazas mercantiles e industriales de Madrid, Alcoy, Badajoz, Burgos, Córdoba, Gerona, Granada, Jerez, Jaén, Lérida, Sabadell, Terrasa, Murcia, Oviedo, Salamanca, Reus, Valladolid, Santiago y Zaragoza”.

El dia 10 d’abril de 1908, tots els comerciants i industrials de Valls estaven convocats a una reunió per tal de crear la Cambra Oficial de Comerç. Al cap de dos mesos, cent dotze vallencs signaren una carta dirigida al Ministre de Foment en què sol.licitaven la creació de la Cambra vallenca. Així fou com, a finals d’aquell any, es creà la Cambra de Comerç i Indústria de Valls.

El primer reglament de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls fou aprovat pel novembre de 1908. El dia 29 de novembre de 1908, un cop el govern civil tarragoní hagué tramès el reglament aprovat, la cambra convocà una assemblea constituent. Durant els mesos següents, les reunions se succeïren amb freqüència. El dia 29 de gener de 1909 es féu una reunió ordinària reglamentària en el decurs de la qual es llegí la comunicació del director general de Comerç i Indústria que declarava oficial la Cambra de Comerç i Indústria de Valls. I el dia 16 de febrer se signà la presa de possessió dels càrrecs de la nova junta directiva, presidida per Josep Magriñà Martí.

El reglament feia una referència molt abstracta de la jurisdicció de la nova Cambra. Si bé, inicialment, només comprenia el municipi de Valls, es deixava una porta oberta a obtenir una delimitació més àmplia. Una resolució de la direcció general de Comerç, Indústria i Treball, que depenia del Ministeri de Foment, del 14 de juny de 1912, (ordre del 16 d’octubre del mateix any) accedia favorablement a la petició de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus que la seva circumscripció abracés els partits judicials de Reus, Montblanc, Falset i Gandesa, mentre que per a les cambres de Valls i de Tortosa demanava que se circumscrivissin als seus respectius partits judicials i que la resta de la província correspongués a la jurisdicció de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona.

Durant els anys vint, la intervenció de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Valls fou decisiva per a la recuperació del mercat del diumenge, a més a més dels altres mercats setmanals. També fou en aquella època que s’arranjà la carretera de Valls a Igualada.  Així mateix, quan es féu la conducció d’aigua des del pou de la masia Ribas, a la carretera de Puigpelat, cap al torrent de Bellavista, en direcció a Tarragona, la Cambra s’hi oposà, ja que es tractava de donar aigua de Valls a una altra ciutat. L’actuació de la Cambra en defensa de l’aigua fou constant, tant als anys vint com en altres ocasions.

Davant el perill que Valls es quedés sense caserna de la guàrdia civil, per causa que l’edifici que ocupava era inadequat i es feia difícil trobar-ne un altre de lloguer, la Cambra va fer una subscripció per adquirir el local del raval del Castell conegut com a Vapor de Carreras. Amb els diners recollits i amb una aportació de l’Ajuntament es va poder materialitzar l’adquisició del local i la seva adaptació per a l’ús de la guàrdia civil.

L’any 1931, amb la proclamació de la República, la Cambra adoptà el català en tots els documents de règim interior i en les seves actes.

La guerra civil suposà, no cal dir-ho un sotrac gegantí per a tota la vida econòmica i humana de Valls i de tot el país. La Cambra de Comerç i Indústria en patí molt directament les conseqüències. No fou fins al 1939 que la Cambra pogué reprendre la seva activitat. Davant la manca de recursos, la junta acordà demanar una quota extraordinària a tots els beneficiaris de la Cambra. Les actes de l’època reflecteixen les incomptables gestions de la Cambra per contribuir a la normalització de la vida local en diferents aspectes, com el funcionament de Correus, de Telèfons, de Telègrafs, dels transports, del ferrocarril, de l’electricitat i del gas, de la reparació i millora de les vies de comunicació… Així mateix, intervingué en la recuperació de maquinària, en la reconstrucció dels ponts i, no cal dir-ho, en la normalització de les activitats industrials i comercials.

Durant els anys quaranta i cinquanta, la cambra ajudà molta gent a tramitar l’assegurança social i a adaptar-se als nous canvis en les contribucions. Les circumstàncies, però, no eren gens propícies. Hi havia moltes pressions per tal que les cambres desapareguessin o, almenys, s’incorporessin a l’Organització Sindical del règim, fet que hauria comportat la pèrdua de la seva personalitat i independència. Aquesta fou una lluita constant de les cambres per a sobreviure la pressió. El pas dels anys justificà la seva existència.

També et pot interessar