“O ens fem sostenibles o desapareixem”
Així és com va arrencar la reunió organitzada durant el mes de juliol per la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya sobre Energia, en la qual hi van participar clústers i destacades empreses del sector.
Durant aquesta reunió es va coincidir en que, a dia d’avui dia tant les empreses, la societat i les administracions, en general, no estan actuant en coherència amb l’emergència climàtica així com en la necessitat de remar, tots els actors, en el mateix sentit, unint esforços, empreses, govern, oposició, forces socials, patronals, institucions, cambres, sindicats, etc. , només així podrem estructurar eficientment un projecte energètic de país, per tal d’aconseguir el 100% d’ús d’energies renovables i la neutralitat carbònica abans del 2050.
El propòsit del conjunt de Cambres de Comerç catalanes, sota el paraigües del Consell General de cambres de Catalunya (CGCC), és contribuir, com a facilitadores de la transició energètica, ajudant a la transmissió de coneixement, fent d’interlocutors amb l’administració i impulsant iniciatives territorials coordinades. Sota aquesta visió, el Clúster d’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), el Clúster de Bioenergia (CBC) i el Clúster solar-fotovoltaica (Solartys) ens vàrem unir amb el CGCC per organitzar el cicle de jornades virtuals de “Descarbonització de la Indústria Catalana”, esdeveniment que va comptar amb professionals de referència del sector amb la finalitat de donar eines per consolidar la transició energètica. Aquest esdeveniment va comptar amb el suport i participació de l’Administració a través d’ACCIÓ i de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), representat, aquest, pel seu Director, Sr. M Torrent.
El miler de persones i d’empreses seguidores del cicle han estat la millor mostra de l’interès del teixit socioeconòmic català per una temàtica, la de l’energia i la seva eficiència i sostenibilitat, que malauradament encara no forma part dels punts estratègics de moltes empreses i d’aquí la necessitat i voluntat de les Cambres d’implicar-se com a facilitadors i impulsors de la descarbonització energètica del teixit empresarial.
Les Cambres poden i valoren ajudar en aquest ampli camp d’activitat econòmica, posant a disposició de l’Administració la representativitat i obligant-nos a dirigir-la a les finalitats globals anteriorment comentades, treballant també en la governança del sistema.
Pel que fa a l’energia i la seva sostenibilitat, com a país, tenim clara la necessitat d’aconseguir la producció d’energies renovables de km0 per no dependre de la generació fora de l’àmbit geogràfic català. Valorem que el teixit empresarial s’ha d’implicar en la generació i la utilització d’energia sostenible, fomentant el concepte “gestió de l’energia” i el coneixement de la flexibilitat tot potenciant la figura dels agregadors, emprant tecnologies que aportin garanties de subministrament en condicions pactades, amb un òptim aprofitament de la xarxa actual i aprofitant el baix cost marginal de les renovables.
Del Cicle de jornades virtuals per la Descarbonització de la Industria voldríem destacar la molta varietat d’alternatives energètiques sostenibles i, per tant, la possibilitat i lògica conveniència d’escollir aquella més adequada a cada realitat empresarial, tant per tipus com per localització, amb unes àmplies possibilitats de finançament d’aquestes actuacions però, sobretot, destacar la potencialitat conjunta d’una activitat generadora de riquesa i treball, amb una interacció permanent de la ciència i els seus avenços, lligats als processos de R&D de les empreses.
En una recent publicació d’ESADE, liderada pel professor Àngel Castiñeira, hi consta que per cada 10 M de $ de despesa governamental en energia fòssil, es creen 27 llocs de treball, quantitat que es multiplica per 3 d’invertir-se en tecnologies renovables o en projectes d’eficiència energètica, amb una potencialitat xifrada en 9 milions de llocs de treball anuals. També, al The Guardian s’hi troba una informació sobre el potencial de creació d’ ocupació verda a Europa, d’abordar-se uns determinats plans de recuperació sostenible, xifrada en 9 milions de llocs de treball anuals.
En el cicle de jornades s’ha recordat l’alt cost de l’energia que paguen les empreses catalanes, sotmeses a la discriminació tarifària d’aquelles (unes 2.300), connectades a una xarxa inferior als 25 Kv. I a les quals els suposa un sobre cost de 300 milions d’euros anuals, segons informes de Cecot i del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Sense desestimar solucionar la dita discriminació, les moltes possibilitats tractades poden també ser una solució.
Finalment, assenyalar que tota activitat econòmica precisa d’un marc normatiu adequat als objectius socioeconòmics del territori en el qual es desenvolupa i aquest aspecte presenta llacunes, algunes competencials, però en moltes es precisa d’un desbrossament i clarificació d’acord als avenços i potencialitats tecnològiques de cara a que el sector pugui aprofitar tot el seu potencial i actuar com una palanca de reactivació econòmica.